I. Inspecció visual: Observar directament la superfície de la llauna. La presència de taques d'òxid-marrons vermelloses, taques d'òxid, protuberàncies localitzades o descamació o descamació del recobriment original que revela una capa d'òxid marró fosc són signes evidents d'òxid. Presteu especial atenció a les soldadures, a les vores de l'obertura de la llauna i a les zones inferiors-propenses a l'acumulació d'humitat.
II. Inspecció tàctil i detallada: netegeu les zones sospitoses de la llauna amb un dit net. Si les partícules d'òxid rugoses s'adhereixen a la pell, o si la superfície se sent desigual, és probable que la llauna estigui rovellada. Enceneu una llanterna a la part inferior i les esquerdes; si la superfície és rugosa i desigual, és molt probable l'oxidació primerenca.
III. Mètodes de verificació auxiliars: si la llauna està molt oxidada i té fuites, la pintura interior estarà contaminada amb òxid. Després d'obrir la llauna, es veurà un residu d'òxid-marró vermellós barrejat amb la pintura. També es pot realitzar una prova d'esprai d'aigua; les gotes d'aigua llisquen ràpidament d'una llauna intacta, mentre que les gotes d'aigua es filtraran ràpidament i s'adheriran a les zones rovellades.
